La inspecció de cargols es classifica àmpliament en dos mètodes: manual i automatitzat. El mètode manual és l'enfocament més tradicional i àmpliament utilitzat per a la verificació de la coherència. Per minimitzar l'alliberament de productes defectuosos, el personal de fabricació normalment realitza inspeccions visuals dels productes abans de l'embalatge o l'enviament, amb l'objectiu d'identificar i separar els articles defectuosos (els defectes poden incloure danys al fil, errors de barreja de material, òxid, etc.).
El mètode alternatiu és la inspecció de màquines totalment automatitzada, utilitzant principalment proves de partícules magnètiques. Aquesta tècnica aprofita la interacció entre les partícules magnètiques i els camps de fuga de flux magnètic generats en els defectes dels cargols. Aprofita la diferència de permeabilitat magnètica entre defectes potencials-com ara esquerdes, inclusions d'escòries o errors de barreja de materials- i el substrat d'acer circumdant. Quan el cargol s'imanta, el camp magnètic en aquestes discontinuïtats materials es distorsiona; aquesta distorsió fa que una part del flux magnètic s'escapi a la superfície de la peça de treball, atraient així partícules magnètiques. Aquesta atracció provoca una acumulació de partícules al lloc del defecte-coneguda com a "indicació magnètica"-que, en condicions d'il·luminació adequades, revela la ubicació i la geometria exactes del defecte. Mitjançant l'observació i interpretació d'aquestes acumulacions de partícules, s'aconsegueix amb èxit l'objectiu d'identificar i eliminar productes defectuosos.